diumenge, 6 de novembre de 2011

Guardiola, tot un líder

Comparteixo amb vosaltres un exercici que vaig fer en el seu moment (al 2008) per la classe de RAT (Relacions en l'Àmbit de Treball) on s'havia de descriure a algú com a líder en només 5 punts i jo com a bona culer no vaig evitar escriure sobre en Guardiola.
Aquí us ho deixo:

  1. Autoconfiança: ha sabut treure el Barça de la crisis  i ha pogut recuperar l’autoestima del grup.
  2. Flexibilitat: canvia de tàctica segons el contrincant.
  3. Visió a llarg termini:  l’objectiu és guanyar tants títols com siguin possibles.
  4. Necessitat d’aconseguir resultats: vol aconseguir uns bons resultat perquè l’equip vagi bé.
  5. Capacitat de reacció: ha de vigilar que l’equip segueixi bé i si perd assumir els errors que fa i canviar-ho.

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Pluja constant

Pluja constant és una història dirigida per Pau Miró en que l'espectador hi trobarà un policia bo i un de dolent que són amics, barrejada amb la corrupció, l'alcoholisme, la prostitució, les drogues i la ciutat de Chicago de teló de fons. En aquest thriller policíac traslladat al teatre no hi haurà ni explosions ni altres efectes especials, sinó la presència i la paraula de dos actors que posaran a prova l'amistat dels protagonistes. Aquest muntatge s'ha representat a Broadway amb un repartiment de luxe, encapçalat pel ‘007' Daniel Craig i el polivalent Hugh Jackman. Allà se el van catalogar com "una de les experiències teatrals més poderoses que s'han vist en les darreres temporades".

Abans d'anar a veure la obra em pensava que no m'agradaria però em va sorprendre, jo la consideria dramedy ja que hi han situacions que són dramàtiques però també gracioses amb 2 actors comèdics com són Joel Joan i Lluís Villanueva (en substitució de Pere Ponce a causa d'una lesió al genoll).

Jo em vaig fixar especialment en l'acurada il·luminació d'Albert Faura que està nominada als Premis Butaca d'enguany, és diferent de les vistes fins ara ja que 'juga' amb una il·luminació lateral conjuntament amb uns dels focus frontals per donar una emfasi especial i diferent que serveix per accentuar les ombres dels actors a la paret dels fons en les diferents escenes i per tant, en general, és un paper clau en Pluja constant.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Noviembre de Achero Mañas

Dirección: Achero Mañas.
País:
España.
Año: 2002.
Duración: 104 min.
Interpretación: Óscar Jaenada (Alfredo), Ingrid Rubio/Paloma Lorena (Lucía), Juan Díaz/Juan Margallo (Daniel), Javier Ríos/Ángel Facio (Juan), Adriana Domínguez/Amparo Valle (Alicia), Jordi Padrosa/Fernando Conde (Imanol), Juanma Rodríguez/Juan Diego (Pedro), Nuria Gago/Amparo Baró (Helena), Héctor Alterio (Yuta).
Guión: Achero Mañas; con la colaboración de Federico Mañas.
Producción ejecutiva: José Antonio Félez.
Música: Eduardo Arbide.
Fotografía:
Juan Carlos Gómez.
Montaje: Nacho Ruiz Capillas.
Dirección artística: Federico G. Cambero.
Vestuario: Nereida Bonmati.
Estreno en España: 26 Septiembre 2003.

"Desde que era un niño he estado, por razones familiares, relacionado con el mundo del teatro y guardo de estas vivencias muchísimos recuerdos. De todos ellos, hay uno que no se me olvidará y que ha sido el principal motivo que ha dado origen a está película. En los años setenta, un grupo de actores creó una compañía de teatro independiente actuando en diferentes lugares del territorio nacional sin cobrar ni una peseta por su dedicación".

Achero Mañas
Director de Noviembre

SINOPSIS

¡Cierren las salas, el arte está en la calle! Empujado por el grito revolucionario y un espíritu que todavía conserva su barniz de idealismo, un joven Alfredo decide crear "un arte más libre, hecho con el corazón, capaz de hacer que la gente se sienta viva".

Su concepto del teatro empieza más allá del escenario, se traslada a pie de calle, cara a cara con el público. Allí en una plaza cualquiera, en un parque o en la avenida más comercial de la ciudad, Alfredo y su grupo Noviembre comienzan la función: demonios que provocan a los paseantes, actuaciones de denuncia social, acciones llevadas al extremo que ponen en alerta a las fuerzas del orden público. No hay límites ni censuras, sólo hay ideas y todas valen si son capaces de conseguir que el espectador deje de ser espectador y pase a formar parte del guión; se sorprenda, se asuste, ría o llore. El teatro como la vida, la vida como el teatro... ya no hay diferencia. 

Un fals documental que ens ensenya com abans, als anys 70, es feia el teatre i que els protagonistes lluiten per un teatre lliure, independent i gratuit; un teatre diferent als altres amb el qual volen canviar el putu món com diuen ells amb uns ideals que tenen. És una peli que t'ensenya com el grup de teatre 'Noviembre' es revela i combat contra la societat els quals simbolitzen el somni de que les coses i el món es poden canviar. Per veure com aquest teatre de carrer era difícil de fer ja que solien tenir problemes.

dilluns, 26 de juliol de 2010

Màscares, la meva visió

Tornant al 1r escrit de tots del blog (http://desdelesentranyes.blogspot.com/2009/10/direccion-y-guion-elisabet-cabeza-y.html) on mencionava una peli-documental anomenada 'Màscares' que finalment he pogut veure.
Un documental protagonitzat per Josep M. Pou on es pot veure tot el procés de pre-producció d'una obra de teatre (el qual jo he viscut degut a que he fet 2 anys de teatre): adaptació de l'obra de teatre, creació del personatge, com memoritzar el text, cració i situació de l'escenari, disseny i creació del vestuari, els diferents assajos (1r a la italiana, després afegint gestos, moviments, decorats, vestuari, so-en cas que fos necessari-llums) a sobre de l'escenari si és possible, perruqueria i maquillatge; en resum, el procés de treball de l'actor.
Finalment, veiem la posada en escena de l'obra on també hi ha la reacció del públic.

De tot el llarg em quedo amb una frase la qual té molt de cert:
                    "Tots els actors tenim por i som molt tímids" Josep M. Pou

Si tagrada el teatre t'agradarà 'Màscares' ja que és una molt bona peli-documental per endinsar-te al món del teatre.

Si voleu saber com es fa una obra de teatre i com de complicat i llarg és us convido a veure-la ja que en gaudireu ;)

dimarts, 25 de maig de 2010

La decepcionant firma de llibres de Gerard Piqué

El divendres 21 va firmar llibres a ECI Diagonal i va ser bastant decepcionant ja que després d'esperar 2h de cua (i canviar horaris sense dir res) i jo faltant a l'insti, quan ja estava a punt de que em firmés va marxar d'una manera molt maleducada, sense dir res als que esperavem amb ganes que ens firmés i va passar totalment de nosaltres, ignorats i sense agrair-nos una espera que finalment no va servir per res.
Començo a preguntar-me si deu tenir el cor de ferro perquè això  no es fa, és indignant!
Crec que Edicions 62 s'ha organitzat fatal per un esdeveniment que s'ha sobrepassat de l'èxit que ha tingut.
Hi han maneres més correctes de fer les coses.

dilluns, 17 de maig de 2010

Ja tenim La lliga aquí!

Després d'una temporada no apta per a taquicàrdics i bastant ajustada fins l'últim moment el Barça ha sabut guanyar com només ell ho sap fer, ha fet un molt bon joc i golejant com quasi sempre que ens tenen acostumats (això és malacostumar-se :P)

Ha estat el 1r cop que el Barça guanya La lliga, Pitxixi amb Messi que també s'emporta la Bota d'or i Zamora amb V. Valdés :D

Un cop més Guardiola ha demostrat que la cantera és la base del millor equip del món i que des de que el tenim d'entrenador que el Barça només sap fer una única cosa: guanyar títols. Jo vull que sigui com el Ferguson i tingui un contracte il·limitat amb el club el qual va créixer i formar-se.

I del Madrid? Què serà ara d'ell és el què es pregunta tothom. Després de Florentino II i fer un equip a base de cartera han tornat a passar un altre any en blanc tot i la bona temporada que han fet aquest any i han estat pressionant el Barça perquè guanyés la lliga amb 99 punts

L'any que ve més amb més títols. Enhorabona a tots els que ho han fet possible. ^_^

dissabte, 1 de maig de 2010

Viatge d'anada i tornada d'en Gerard Piqué

És un bon llibre i imprescindible per qualsevol culé i Piquérista (paraula inventada per mi dit de ser fan d'aquest jugador), aquí es fa un repàs de tota la trajectoria d'aquest jove gran jugador que va començar al Barça, va anar al ManU (supergran equip, també en soc fan), va estar una temporada cedit al Saragossa, va retornar al ManU (on va poder fer un gol de cap a la champions (quina sort!)) i ara per fi ha retornat al Barça com havia de ser. També podem trobar una visió diferent de les 6 copes guanyades i recordar-ho de nou amb emoció.
Imprescindible dir que ha guanyat 2 champions seguides amb els que per mi són els millors equips del món: Barça i Manchester United. Yeah!!

Jo soc fan seva des de que va anar al ManU així que ja sabia qui era aquesta futura joia del Barça que és defensa, davanter i el que faci falta :P Promet molt ^^